"Quiero hablar de un viaje que he estado haciendo, un viaje más allá de todas las fronteras conocidas..." James Cowan: "El sueño del cartógrafo", Península, 1997.

lunes, 21 de abril de 2008

La pesca de la tonyina

Edu3.cat



Peix de pas
Durada: 28min.
Programa Mediterrània
Idioma Català
Producció TV3 I CAIXA DE BARCELONA, 1989
Any de producció 1989
Àmbit Ciències socials .Àrea Coneixement del medi: social i cultural, Ciències socials, Geografia.

"Mediterrània" dedica el capítol als diferents mètodes de pesca de la tonyina, als moviments migratoris d'aquesta espècie i als diversos sistemes per conservar-ne la carn.

Al final de la primavera, grans moles de tonyines enormes neden ran de costa. Es dirigeixen a les seves àrees de fresa. L'home mediterrani, des de fa segles, n'intercepta el pas i les pesca.

Les tonyines atlàntiques entren a la Mediterrània per Gibraltar a començaments de la primavera. A la tardor, després de pondre els ous, emprenen el camí de tornada. Les àrees de captura estan relacionades amb aquestes rutes migratòries. Les principals són a Sicília, Tunísia, Sardenya, la costa catalana i Gibraltar. La tonyina blava és la varietat més apreciada.

La voracitat de les tonyines permet pescar-les amb ham, mitjançant curricans. Una altra tècnica de pesca és l'almadrava, un art fix, parat prop de la costa, capaç d'interceptar el curs migratori de les tonyines.

A banda d'aquests sistemes tradicionals, en aigües oceàniques es fan servir nous sistemes de pesca. Un dels quals consisteix en la localització aèria de les moles de tonyina, que es pesquen fent servir un art d'encerclament.

La major part de la tonyina que es pesca a la Mediterrània va cap al Japó, on és molt apreciada. Antigament, però, gairebé tota la tonyina que s'hi pescava era per a la indústria conservera.

A més de la conserva en llaunes, la tonyina, de la qual se n'aprofiten totes les parts, també es pot salar i assecar, és la moixama.

No hay comentarios: